Fent camí cap als nous Graus C
Registre, requisits i flexibilització en un any de transició
La implantació del nou model de Formació Professional avança amb decisió, i un dels seus elements centrals, els Graus, està començant a prendre forma. Tot i que la gran majoria d’aquests encara no han estat publicats, les administracions han iniciat un període de transició que permet preparar el sistema per a l’arribada progressiva de més de 400 especialitats de nivell C.
El passat 27 de gener, vàrem assistir a la Jornada Tècnica sobre el nou model de gestió de l’FP, organitzat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. En ella, entre d’altres, es va tractar el controvertit tema sobre l’estat transitori que el sistema te per endavant en aquest 2026 i com s’aplicaran les mesures de flexibilització documental i administrativa, i com adaptarà el projecte formatiu i els criteris de verificació al nou model basat en resultats d’aprenentatge (RA) previstos a la LO 3/2022 i al RD 659/2023.
La prioritat és inequívoca: donar cobertura formativa sense interrupcions, mantenint garanties i assegurant una adaptació ordenada cap a la nova oferta.
El repte central: activar el registre en un escenari de publicació progressiva
Amb la futura publicació dels Graus C prevista en diverses fases, el registre de les entitats que els impartiran i les actuacions destinades a la seva posada en marxa, s’activaran de manera gradual, tal com ja s’ha fet en altres períodes de canvi normatiu. Aquest any, però, la transició té una particularitat significativa: els certificats professionals actuals s’estan prorratejant per integrar les hores d’aula i d’empresa, anticipant la lògica dels futurs Graus C.
Aquesta adaptació no equival a disposar encara dels nous títols publicats, però sí permet començar a treballar amb l’estructura dual i amb els requisits metodològics i de verificació que els caracteritzaran.
Un aspecte important del futur desplegament és que prop del 90% dels Graus C derivaran d’un Grau D, i això implica un mecanisme d’agilització. Això implicarà que les entitats autoritzades en un Grau D podran activar els Graus C, B i A vinculats, sempre que el catàleg estigui publicat i disponible (LO 3/2022, articles. 29 a 38).
Fins que la tramitació d’ofici prevista a l’article 198 del RD 659/2023 no s’apliqui plenament, les administracions operaran amb una petició genèrica que recollirà les dades mínimes per garantir la traçabilitat entre registre, instal·lacions i actuacions formatives.
Requisits, verificacions i nova estructura curricular: un canvi de lògica real
El nou model introdueix un canvi profund en la manera d’entendre l’oferta formativa. Les antigues unitats formatives (UF) i capacitats (C) evolucionen cap a resultats d’aprenentatge (RA) ( tal i com es descriu a la LO 3/2022, arts. 13 i 35 a 40). I això, impedeix establir equivalències automàtiques amb els antics CP, fet que fa que la publicació d’aquests s’estigui alentint per la dificultat que representa la seva equiparació en el nou model.
Davant d’això, els requisits es comprovaran segons dos escenaris:
Si un futur Grau C depèn d’un Grau D, es comprovarà si el Grau D està implementat en la comunitat territorial competent (en aquest cas Catalunya) i si es així, s’aplicarà la normativa pròpia. Si no, s’aplicarà el marc estatal.
Si un futur Grau C NO depèn d’un Grau D, el currículum i els requisits dependran directament del Ministeri, segons la LO 3/2022 (arts. 35 a 37).
En què s’està treballant en aquests primers mesos de la transició cap al nou model?
Mentrestant, les administracions estan analitzant aquells àmbits on hi ha necessitat emergent sense formació desplegada. Les entitats poden contribuir-hi: la detecció de necessitats amb compromís de contractació és avui la via més ràpida per prioritzar activacions.
El nou model de projecte formatiu ja està dissenyat, incorporant la declaració responsable del personal formador, però la seva implantació també serà progressiva.
Quines actuacions es contemplen durant aquest any de transició?
L’actualització del projecte formatiu es farà coincidint amb l’execució real, no abans. A més, en cada Certificat o Grau C “prorratejat” s’indicarà per cada resultat d’aprenentatge (RA) què es realitza en centre i què en empresa (formació professional en empresa, abans pràctiques professionals), segons règims general i intensiu. Mentrestant, el model seguirà utilitzant les unitats formatives UF fins que la nova ordenació estigui plenament desplegada.
L’impacte per a les entitats que els imparteixen i propers passos
Malgrat aquest escenari de transició el sistema ja està preparant les condicions perquè, quan ho estigui, les entitats puguin activar l’oferta amb garanties. Els canvis immediats seran que les entitats amb autorització en Grau D podran activar ràpidament l’oferta vinculada quan es publiquin els Graus C. En paral·lel el registre s’anirà actualitzant amb informació mínima imprescindible de les entitats que els impartiran en el futur i les verificacions incorporaran progressivament els criteris adaptats als nous RA. També es prioritzaran aquelles necessitats amb compromís de contractació.
I com a propers passos, s’adaptarà el procediment a la tramitació d’ofici que preveu el RD 659/2023, art. 198 quan sigui aplicable, publicant les corresponents instruccions clarificadores per al procés que se seguirà, s’identificaran els àmbits professionals sense formació desplegada però amb demanda emergent i finalment, s’avançarà en un pla de simplificació documental que elimini processos duplicats.
Un any per preparar el terreny
Ens trobem en un any de transició estratègica. La publicació progressiva dels Graus C marcarà un abans i un després en l’ordenació de l’FP, però és durant aquest període quan es construeix la base que permetrà que el nou model neixi sòlid. El prorrateig dels certificats professionals, la flexibilització documental i la planificació dual són elements que anticipen el futur i garanteixen que el sistema no s’aturi mentre s’esperen les resolucions del BOE.
L’objectiu final és clar, que la formació arribi on cal, quan cal, i amb els estàndards de qualitat que el teixit productiu necessita.
